Diumenge fotogràfic

Doncs si, ahir diumenge es va celebrar el 16è Diumenge Fotogràfic de Nikon. Al final m'hi vaig apuntar i vaig anar amb una càmara digital d'aquelles de butxaca. Tothom amb unes reflex acollonants i jo amb una IXUS 40 prestada (gràcies Divi). El cas és que ens ho vem passar bé i encara va sortir alguna foto salvable.

Aquestes són les 5 fotos que he enviat.

Momentos FLASH
Aquí deixo una d'aquelles maravelles fetes amb flash que de tan en tan et trobes per Internet...
http://www.lowmorale.co.uk/creep/flash/creep_FLASH.asp
Els '30 shorts in 30 days' d'Adam Phillips també estan molt be. Brutal el 8.
http://www.biteycastle.com/main.html

(Així m'agrada collons, els ulls ben tancadets, que no entrin mosques. Mala llet també...)

Ahir a Sitges vem veure Los cronocrímenes. La peli està molt be. És una gran mostra del que es pot arribar a fer amb només 4 actors i un bon guió. No és que sigui una peli d'humor però té un toc sutil de cachondeo que mola.
El creador, guionista, actor i principal culpable de tot plegat és el personatge que apareix a la foto entre el Carles i jo: Nacho Vigalondo. Si, el de las '7.35 de la mañana'. Vaya crack el paio!

PD. Nacho, se't perdona l'actuació a la peli perquè ets tu e...

Rosa. Blau. Verd. Groc. Taronja. Bateria carregada. És hora de fer que aquest blog torni a funcionar. I no hi ha millor manera de començar que parlant de la pel·lícula que m’ha motivat a reanimar-lo: “I’m a cyborg, but it’s ok”, de Park Chan-wook.
Una maravella. Visualment és brutal. Té una estètica hipercolorista i moltes escenes memorables, des dels títols de crèdit a l’escena de com menjar-se un plat d’arròs.
La peli és fantàstica. Dono gràcies al señor Chan-wook per crear una història així que, durant dues horetes, et fa oblidar el món en que vius i et fa entrar a un altre món. Un món que no està gaire allunyat al d’Amelie o al d’Stephane (‘La ciencia del sueño’). Visca les pel·lícules així collons!

PD. Qui m’instal·la un megatrón d’arròs?