Rosa. Blau. Verd. Groc. Taronja. Bateria carregada. És hora de fer que aquest blog torni a funcionar. I no hi ha millor manera de començar que parlant de la pel·lícula que m’ha motivat a reanimar-lo: “I’m a cyborg, but it’s ok”, de Park Chan-wook.
Una maravella. Visualment és brutal. Té una estètica hipercolorista i moltes escenes memorables, des dels títols de crèdit a l’escena de com menjar-se un plat d’arròs.
La peli és fantàstica. Dono gràcies al señor Chan-wook per crear una història així que, durant dues horetes, et fa oblidar el món en que vius i et fa entrar a un altre món. Un món que no està gaire allunyat al d’Amelie o al d’Stephane (‘La ciencia del sueño’). Visca les pel·lícules així collons!

PD. Qui m’instal·la un megatrón d’arròs?